Els Lakers jugaran la final de l’Oest en vèncer a Utah el sisè partit

17/05/2008 7:27:46

Amb una gran defensa i un notable encert en el llançament, els Lakers van aconseguir un avantatge de 19 punts al descans que van poder mantenir fins la meitat de l'últim quart, quan els Jazz es van posar a 7. Llavors Kobe va fer dos accions màgiques que semblaven sentenciar el partit. Però no va ser així, i cinc triples seguits de Utah els van posar a dos punts amb 15 segons per jugar. Només l'encert en els tirs lliures dels californians i l'error en l'últim triple dels Jazz van donar el 108-105 pels Lakers. Després de mostrar el millor primer, perdonar després i patir al final, els de Phil Jackson van aconseguir el 4-2 i ja esperen els Hornets o els Spurs a la final de l'Oest.

Els Lakers van arribar al sisè partit amb ganes de sentenciar. La victòra en els últims segons en el cinquè els va omplir de moral i força. Eren conscients que aquest era el moment. I van començar molt concentrats. Amb gran actitud, talls, taps -3 de Pau en pocs minuts-, recuperacions, pressió i encert sobretot dels homes de perímetre.

Els californians van marxar 28-14 ben aviat. Tot pintava molt bé. Mentre, Williams no apareixia, Boozer ho fallava tot i es carregava de faltes i Vujacic es convertia en una gran arma ajudant a Kobe i Fisher mentre Pau s’encarregava dels rebots i els taps.

El segon quart fou més del mateix, les distàncies van anar a més i al final els Lakers van arribar al descans guanyant de 19. Podria haver sigut millor, es podria haver superat la barrera dels 20, però no va passar. En el tercer quart els Jazz ho van intentar d’inici, però en aquest temps vai van apropar-se als 10 punts. Pau va deixar de rebotejar per dedicar-se llavors a anotar, Kobe seguia inspirat i Boozer seguia fallant. Les distàncies es mantenien i els Jazz només van poder arribar a 16 per iniciar l’últim quart.

I llavors va canviar tot. Els Lakers van deixar de defensar, els àrbitres -fins llavors més aviat anticasolans- es van deixar emportar per la pressió i els Jazz van creure en la remuntada avançat el quart. Tant que primer van baixar a 11 i després a 7 quan encara hi havia temps de donar la volta al resultat. Però llavors va sorgir Kobe, amb un triple i un dos més a l’estil Jordan que tornaven a situar l’avantatge més enllà dels deu punts.

Quan tot semblava acabat els Jazz no es van rendir. Okur, que va reaccionar en la segona meitat, va començar a fer triples, juntament amb Kirilenko, i Utah va fer 5 triples seguits mentre els Lakers perdien pilotes, fallaven tirs i notaven la pressió. I la distància va tornar a baixar. Llavors va arribar el moment dels tirs lliures pels Lakers en els últims segons. Van estar bé Odom i Kobe, però els Jazz sempre anotaven en la seguent acció. Fisher va fallar un i als locals van tenir una última pilota per empatar, però Okur primer i Williams després van fallar els seus dos intents i la victòria va ser pels Lakers. 

Pau va estar irregular, poc anotar i molt rebotejador en la primera meitat, més productiu en atac en el tercer quart i amb errors i poc decisiu aquesta vegada en el quart. Tot i així, com ja és una estrella, els seus números són bons. 17 puntos -7 de 17, percentatge dolent-, 13 rebotes, 4 taps i 3 pèrdues en 43 minuts. Fou un partit més per al joc de perímetre. Kobe, el millor, sense notar la lesió, va acabar amb 334 punts , 8 assistències i 8 rebots. Fisher, 16 punts, Radmanovic i Vujacic -aquest últim amb grans moments- 12 punts cadascú. Odom, 13 i 9, com sempre bé.

Els Lakers van agafar menys rebots una altra vegada, sobretot en atac, i van perdre més pilotes, però van tenir millors percentatges, amb un 50% en tirs de camp i un 63% en triples per un 38% i 37% respectivament dels Jazz. A Utah el millor, tot i un fluix inici, va ser Williams, amb 21 punts i 13 assistències. Okur, amb 16 punts i 4 triples, Millsap, fent de Boozer, amb 15 punts, i Brewer amb 12 -aquests dos últims demostrant que la banqueta de Jazz ha sigut millor en la sèrie- van tenir moment encertats però amb poca regularitat. Qui pitjor ho va passar va ser Boozer, amb 12 punts, però 5 de 16.

Els Lakers han d’estar contents perquè han guanyat en una pista impossible on han decidit l’eliminatòria, perquè han demostrat un gran esperit en la primera part, una gran actitud defensiva. Perquè Kobe està recuperat i amb ell tot és possible, perquè són el segon equip classificat per la final de conferència. Perquè el seu rival -Hornets o Spurs- encara han de jugar un setè partit el proper dilluns. Perquè els seu primer partit de la final de l’Oest no serà com a mínim fins dimecres. Perquè estan a 4 victòries de la final, perquè el millor de l’Est en la lliga regular, Boston, sembla un equip asequible en unes hipotètiques finals.

Però els Lakers han d’aprofitar aquests dies de descans per analitzar el dèfict en rebot -especialment en atac- mostrat en aquestes sèries. Els californians han d’esforçar-se en rematar partits que tenen guanyats -els dos primers al Staples haurien d’haver sentenciat abans, igual que aquest sisè-. Els reserves han d’aportar més. I els titulars, mantenint les seves millors virtuts, han de ser més regulars. Per desomptat, el millor i el pitjor serveix per definir Pau, que per això és una de les estrelles d’aquest equip que, tot i aquests petits o grans problemes, té totes les opcions obertes per guanyar l’anell.