Els Celtics fan valer el factor pista per avançar-se en la final

06/06/2008 6:28:00

Jugar a casa serveix de molt. I més si ets Boston i jugues la final. I més si vas perdent i necessites l'ajuda del teu públic i situacions emocionals claus per guanyar el partit (98-88). En el primer de la sèrie, els Celtics van començar millor, es van veure superats pels Lakers en el segon quart, i van renéixer després del descans primer gràcies a vuit punts en menys d'un minut i després amb una lesió fantasma i retorn de Pierce que va acabar de ficar a Boston i al seu públic en el partit. Des de llavors, els Celtics sempre van anar per davant i el seu Big Three fou millor que el californià. El pitjor, l'1-0, però el millor, que els Lakers van demostrar que tot i jugar malament, poden ser superiors a Boston.

L’ambient era estratosfèric des de molt abans de començar el partit i va acabar sent clau. I per això serveix el factor pista i per això els Celtics, que jugaran un partit més a casa si s’arriba a completar la sèrie de 7, tenen un lleuger avantatge. I el necessiten, perquè aquesta final seria segur pels Lakers en una pista neutral.

Els californians van començar malament i tot i així mai van perdre la cara al partit. Allen no fallava -19 punts- i Garnett anotava i anotava perquè Pau no podia aturar-ho en velocitat tot i que Phil Jackson continua confiant en el català per aturar a l’estrella rival. En atac, Gasol es trobava amb Perkins, i tot i que no el va escombrar, si fou superior. Kobe no entrava molt en joc, esperant moments més decisius. Després es va anar escalfant i va fer bàsquets de molt nivell, però en l’hora de la veritat va fallar. Va fer 24 punts, però en 9 de 26 en tirs, amb 0 triples i 4 pèrdues.

Fisher salvava al seu equip amb els seus punts -va anotar 15- assistències i un bon cap, i per ell va començar la reacció. Els Lakers van tenir prou amb tres minuts del segon quart per marxar de 5 i tenir vàries possessions per fer-ho amb 7 per posteriorment anar al vestidor amb 5. Els Lakers eran superiors, Garnett havia començat a fallar, Pau el defensava ja millor i a més rebia la col·laboració dels companys. Kobe apareixia i Gasol també produïa, amb 12 punts al descans, tot i que sense rebots.

Però després del descans tot va cambiar. En menys d’un minut els Celtics van fer 8 punts amb Pierce, amb un triple més tir adicional inclós, com a gran protagonista. El partit entrava en una fase d’igualtat tot i que amb domini californià fins que Pierce, cansat, va aprofitar un cop del seu company Perkins per quedar-se a terra una bona estona, sortir de la pista ajudat per dues persones, seure en una cadira de rodes i fer pintar de patir una lesió important. I, a més, pocs segons després, a Perkins se li va caure Fisher a sobre i també va acabar al vestidor. Amb dos menys, els Celtics es van créixer i van reduir la mínima diferència que portaven els Lakers. Amb l’empat, gracies a un miracle, Pierce va tornar a la pista, com si res, com un heroi nacional. El públic va embogir i els Lakers van marxar del partit per no tornar. Pierce, més embogit encara, va fer dos triples consecutius tot just després de trepitjar la pista. Va fer 3 triples d’un total de 22 punts. Els Celtics havien reconduït el partit. Radmanovic sumava la quarta falta. Garnett seguia sense anotar, però amb Pierce i el sorprenent veterà PJ Brown fent-ho millor que el també ’lesionat’ Perkins, Boston va mantenir el liderat. Pau no anotava tot i que tampo tenia opcions, així que es va dedicar a defensar Garnett i a agafar rebots. En la segona part només va fer 3 punts. Al final, va acabar amb 15 punts, 8 rebots i 4 assistències, a més d’un tap.

L’últim quart va començar amb Pau i Fisher en la banqueta i els Celtics quasi ho aprofiten. Quan Kobe i Odom van seure, Boston va tornar a accelerar i semblava que s’escapaven. Però no, els Lakers van reduir la diferència i hi hauria partit. Però de sobte, i quan es presumia un final igualat, tots van fallar. Kobe no va encertar ni una, Jackson no va donar amb el cinc -Vujacic jugant molt i Odom amb 14 punts, a la banqueta-, i l’equip va tornar a patir en defensa. Inclós Pau davant un Garnett que va acabar amb 24 punts i 13 rebots. El patiment final va quedar plasmat en una imatge en un rebot, aspecte en el que Boston va ser millor, en aquest cas ofensiu de Garnett, que acabà amb un gran salt i bàsquet de l’ex Minnessota. Abans, Gasol va tenir dos tirs lluires i va fallar un, tot i que ni els segons precedents ni els posteriors no li haguèssin donat la victòria al seu equip.

Els Lakers van perdonar en el tercer quart perquès es van deixar influir pels esdeveniments extra esportius. Si parlem de nivell de joc, ells són millors, així que cal ser optimista per al segon partit. I si van cap a Boston amb una victòria, la final canviarà de favorit.